1 - ¿ Donde está Montbau ?


Montbau
El barri de Montbau es troba al peu dels vessants de Collserola, al cantó de muntanya de la Ronda de Dalt. El nom de Montbau podria derivar d'una deformació del de la torre de Gombau, documentada al terme d'Horta en època medieval.
Zona fins llavors poc habitada, a partir de 1956 es començà a urbanitzar de forma planificada per fer front a les necessitats d'habitatges per acollir la immigració de la postguerra. El Patronat Municipal de l'Habitatge encarregà el projecte d'unes 1.300 vivendes. El realitzà un prestigiós equip d'arquitectes seguint la línia urbanística racionalista del CIAM. La segona fase, però, desenvolupada a partir del 1961, fou modificada i doblà la densitat inicialment prevista.
Dins del perímetre del barri, en l'extrem de llevant, hi ha les antigues Llars Mundet, entitat de caràcter benèfic actualment reconvertida en un nou campus universitari que localitza, entre d'altres, les facultats de Psicologia i Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Dins del recinte també s'hi troba el Palau de les Heures, una singular edificació d'inspiració noucentista i aire de castell francès que data de 1895, envoltada d'uns valuosos jardins. Tancant el barri per ponent, hi ha la ciutat sanitària de la Seguretat Social, una de les més grans i més ben dotades de l'Estat espanyol. Aquests equipaments, i d'altres, aporten al barri uns importants fluxos quotidians de persones que reverteixen en un cert dinamisme de serveis.
Montbau dins del districte HORTA - GUINARDÓ
El districte d'Horta-Guinardó està situat al sector nord-oest de la ciutat, entre els districtes de Gràcia i Nou Barris. Limita també per l'est amb l'Eixample i Sant Martí, i pel nord amb Sant Andreu. Per l'oest, a través de la serra de Collserola, connecta amb els municipis de Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès.
La història de l'actual districte d'Horta- Guinardó comença a l'antiga vall d'Horta, coneguda ara com a vall d'Hebron, que és on es va desenvolupar el municipi del mateix nom abans d'agregar-se a Barcelona l'any 1904. Aquest origen marca encara amb força la realitat del districte i així ho reflecteix la seva divisió en onze barris, tot seguint criteris històrics. Al nord, sota Collserola, hi ha els nuclis que formen actualment la vall, com ara Sant Genís dels Agudells, Montbau, la Vall d'Hebron, la Teixonera, la Clota, el Carmel, la Font d'en Fargues i el casc antic d'Horta, que inclou el veïnat de la Font del Gos, un conjunt d'habitatges amb 500 residents que hi ha dins el parc natural de Collserola.
A la part baixa del districte, per sota la carena del Carmel i del turó de la Rovira, hi ha els barris del Guinardó (el que aplega més habitants dins de tota aquesta unitat territorial, amb més de 36.000 veïns), el Baix Guinardó i dues importants zones verdes (el parc de les Aigües i els jardins Príncep de Girona), i Can Baró.


+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++


Superfície per barris

Districtes / Barris
Superfície Hm²
BARCELONA
10.216,02
7. Horta-Guinardó 
1.194,71
33. el Baix Guinardó
55,98
34. Can Baró
38,37
35. el Guinardó
130,83
36. la Font d'en Fargues
65,72
37. el Carmel
94,16
38. la Teixonera
33,70
39. Sant Genís dels Agudells
171,60
40. Montbau
204,67
41. la Vall d'Hebron
73,61
42. la Clota
17,83
43. Horta
308,23

Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona.
Fuente: lectura del Padrón Municipal de Habitantes a 30 de junio 2009. Ajuntament de Barcelona

3 - LA POBLACIÓ DE MONTBAU
L’Ajuntament de Barcelona defineix l’àrea estadística 169 amb el nom de Montbau i amb els següents límits: a l’est amb el Passeig de la Vall d'Hebron (Ronda de dalt des del Velòdrom fins al carrer arquitectura), al sud amb el carrer Arquitectura (límit amb l’Hospital de la Vall d’Hebron), a l’oest amb els carrers Vayreda, Cerámica (les casetes blanques), novament Vayreda, Harmonia, i al nord amb el Parc de les Heures, el Parc del Laberint, al carrer Germans Desvalls (final del Velòdrom). Segons les dades del departament d’estadística de l’Ajuntament de Barcelona descarregades de la plana: http://www.bcn.es/estadistica/catala/index.htm podem observar dos tipus de dades diferents: Les que fan referència a l’evolució de la Població
Les que fan referència a la situació actual de la població de Montbau

3.1. Evolució de la població de Montbau

3.1.1. Natalitat i mortalitat

Amb les dades que disposem podem concloure que Montbau ha patit una forta pèrdua de població en la dècada dels noranta. L’any 1991 la població total de Montbau era de 6313 habitants, una xifra força semblant a la de la població d’origen. Cinc anys més tard, el 1996, havia perdut prop d’un miler (5360).
Encara cinc anys més tard, el 2001 i malgrat haver fet una nova promoció de 75 habitatges entre el 1999 i el 2000 es va perdre més població fins arribar al límit de 5045 habitants.
En el període del 2001 al 2003 (darreres dades de que es disposen) la població s’ha recuperat d’una forma bastant espectacular augmentant 250 habitants en només dos anys fins arribar als 5304.

És fàcil esbrinar les causes de la pèrdua demogràfica i de la darrera recuperació. La población originària de Montbau era tota de la mateixa edat, parelles joves, alguns amb els pares ja grans. A la dècada dels noranta la mort dels avis i especialment, l’emancipació dels fills i l’espectacular caiguda de la natalitat a conseqüència de l’edat de les dones del barri, van provocar la forta caiguda demogràfica. Cap a finals de la dècada a Montbau comença un canvi de generacions, moltes parelles joves s’instal·len al barri i la natalitat comença a recuperar-se lentament, però aquest fet coincideix amb l’augment de la mortalitat donat que molts dels habitants que van arribar a finals dels cinquanta ja s’apropen als 70. Així la nova promoció d’habitatges dels anys 99-00, 75 habitatges protegits, van a mans de parelles joves, la major part de les quals van néixer a Montbau. Tot i no tenir dades de la natalitat i la mortalitat dels darrers tres anys sí que sabem que la població s’ha recuperat demogràficament i aquesta recuperació es deguda a la pujada de la natalitat i al fenomen creixent de la immigració estrangera.

3.1.2. Capacitat econòmica familiar

Les dades que tenim des de l’any 1988 demostren que la capacitat econòmica familiar ha millorat molt al barri els darrers 10 anys. Així si ens fixem en les dades de l’índex ICEF podem veure com des de l’any 88 la zona de la Vall d’Hebron ha estat la que més ha millorat la seva situació en relació al districte d’Horta Guinardó retallant en sis punts la distància amb la mitjana de Barcelona ciutat.

3.1.3. Evolució del preu dels habitatges

El preu de l’habitatge de segona mà a la Zona Vall d’Hebron, com a qualsevol barri de Barcelona, ha pujat de forma desorbitada els darrers anys, però per ser un barri perifèric ha pujat molt més que d’altres per la influencia de l’Hospital de la Vall d’Hebron i la Universitat de Barcelona. Així si el 1992 (recordem que això era zona olímpica) el preu del metre quadrat era de 1102€ , onze anys més tard és de 2753€. Així un pis de 60m2, majoritari a Montbau, l’any 92 tenia un preu de 66120€, és a dir 11 milions de pessetes, i ara val 165180€, és a dir, 27.5 milions de pessetes. Una pujada del 181%.

3.1.4. Evolució del perfil sociopolític
El barri de Montbau no ha variat massa la seva tendència històrica excepte en el darrer cicle electoral, en una forma molt semblant a com a passat a d’altres barris de Barcelona. Sí que és significativa la variació de l’abstenció en les diferents eleccions des de l’any 1991. Ens trobem que el cicle electoral del 1999-2000 és quan el percentatge d’abstencionisme és més elevat coincidint amb l’envelliment i reducció de la població del barri. Es nota en canvi una certa recuperació en la participació en el darrer cicle electoral. A part dels fets estructurals, no podem oblidar la recuperació demogràfica al barri.

3.2. La població actual de Montbau

3.2.1. Piràmide de la población

Les Xifres oficials de població de Montbau a 1 de gener de 2003 és de 5304 habitants, del quals 2430 són homes (45,8%) i 2874 dones (54,2%). Aquesta població està repartida en 72,7 ha (dades de l’any 2001), amb una densitat de població de 73 persones per ha. Aquesta baixa densitat de població d’una zona de Barcelona es deu a dos factors: per un costat una población per se baixa, i per altra a les condicions urbanístiques diferencials del barri amb moltes zones verdes i espais públics (recinte Mundet, Laberint, Palau de les Heures, El velòdrom...).

Respecte a la piràmide de població, podem comprovar que aquesta té una forma serrada força diferent de la que podem trobar a la major part dels barris de Barcelona. Pel fet de néixer el barri en pràcticament 8 anys i per l’especial forma en la que es van adjudicar els pisos a les cooperatives (amb l’obligatorietat de la joventut dels compradors) al barri ha crescut en tres onades diferents. La primera generació la de les persones entre 60 i 70 anys que van ser els primers ciutadans del barri. Tots aquests van arribar al barri quan el polígon va néixer amb una edat aproximada al voltant dels 30 anys. La segona generació és la dels seus fills que ara están al voltant dels 35 anys, nascuts ells durant el baby boom de finals dels 60 i començament dels 70. I finalment la tercera generació, ja que ara es comença a apreciar una pujada de la natalitat /que encara s’ha fet més palesa els darrers tres anys, són els fills de la segona generació que d’una forma molt representativa s’han quedat a viure al barri.
Així doncs, el barri té tres generacions molt diferenciades, amb pràcticament pocs representants de les generacions d’entremig, i amb 30 anys de diferència entre una generació i la següent.

3.2.2. Origen de la població
L’any 2000 el 54,3% de la població resident a Montbau provenia de Barcelona ciutat, el 8% de la resta de Catalunya, el 4,3% de l’estranger, i el 33,4% de la resta de l’estat espanyol (el 8,6% d’Andalusia, el 5,6% de Castella Lleó, el 5,3% de l’Aragó, el 2,9% de Galícia, el 2,4% de Castella - la Manxa, el 2,1% de la comunitat Valenciana, l’1,4% d’Extremadura, el 0,8% de Múrcia i el 4,3% de la resta).
L’any 2000 els grups d’immigrants estrangers eren minoritaris excepte els procedents del Perú 0,7% de la població, Colòmbia 0,6%, l’Argentina amb 0,3%, Xile 0,1% i Mèxic 0,1%, la resta eren d’Europa i Amèrica llatina fonamentalment però de nacionalitats molt diverses.

Com veiem als gràfics anteriors més de la meitat de la població de Montbau és originària de Barcelona. Respecte als immigrants procedents de la resta de l’estat espanyol podem observar que a part dels andalusos (grup majoritari a tota la ciutat ) trobem una important quantitat de castellans i aragonesos.
Respecte als immigrants estrangers les dades de les que disposa l’Ajuntament són de fa 4 anys i la realitat ha canviat bastant en els darrers tres anys. Tot i així ja es pot veure que peruans i colombians i en general persones procedents de l’Amèrica llatina són les que s’han quedat al barri. També és significativa la presència en augment de ciutadans de la Unió
Europea, que podem entendre per la proximitat de Universitat de Barcelona.

3.2.3. Nivell d’estudis
El nivell d’estudis de la població adulta de Montbau (any 2000) era el següent:
estudis superiors finalitzats el 13,1% de la població, amb estudis secundaris acabats el 23,8% i amb estudis primaris el 62,8%, i un 0,3% que no consta.
En general les dades són força semblants a altres barris de Barcelona.
Nivell d'estudis

3.2.4. Capacitat econòmica
La capacitat econòmica de les famílies està actualment un 7,2% per sota de la mitjana de Barcelona ciutat, i un 1,8% per sota de la mitjana del districte.
Tot i que les distàncies s’han retallat de forma força significativa en els darrers 10 anys, la mitjana actual del barri encara està per sota de la mitjana de Barcelona i del districte. També hi ha una explicació molt clara que podem entendre observant la piràmide de població.
Tot i que el nivell socioeconòmic dels ciutadans de la segona generació és força més alt, el gran grup de jubilats sobreviu amb unes condicions econòmiques força difícils.